HISTÒRIA
Els primers indicis de vida humana en el terme municipal de
Xixona es remunten a l’edat del bronze (2000-1300 aC). L’època ibèrica
marca la culminació de l’ocupació del territori en l’edat antiga, de la
qual hem de ressaltar els grans poblats de Santa Bàrbara i de la
Solaneta de Nutxes, possiblement pertanyents al període comprés entre el
s. IV aC i el canvi d’era. Però, si d’esta època posseïm un gran nombre
de restes materials, de la dominació romana només es conserva un
fragment d’una inscripció funerària del s. I dC.
L’època paleoandalusí es caracteritza per l’existència d’un poblament
rural dispers, assentat en altura i en les proximitats d’una important
via de comunicació entre els aqüífers d’Alècua i Nutxes, del que només
s’han trobat els seus soterraments, en els jaciments de l’Altet, Mas
dels Constantins i Cotelles.
L’actual emplaçament de la ciutat es remunta a l’època almohade, entre
finals del S. XII i començaments del S. XIII, sent el nucli originari el
castell. La primera menció documental de Xixona apareix en el Tractat
d’Almizra, el 26 de març de 1244, entre Alfonso X el Savi i Jaume I. En
este Tractat, que regulava la frontera entre Castella i Aragó, Xixona,
conquistada per Jaume I, possiblement pel 1245, figura com a límit
meridional fins que, el 1296, el rei Jaume II va conquistar la zona sud
de la província d’Alacant.
El 28 d’abril de 1268 se li va concedir el títol de vila reial i va
passar a tenir representants en les Corts del Regne de València. El 1337
va participar en les Corts de València convocades per Pere II, rei que
es va preocupar especialment de fortificar el seu castell en 1338,
preveient una invasió musulmana que no es va produir.
En la guerra entre els dos Peres, va caure en 1364 en mans de Pere I el Cruel, rei de Castella, per a ser novament reconquistada per Pere IV, el Cerimoniós,
qui va obtenir l’ajuda de gents naturals de Penàguila, Alcoi i
Cocentaina i, de nou, va passar a formar-ne part de la Corona d’Aragó.
Durant el S. XV, Xixona va ampliar la seua jurisdicció als seus
senyors feudals dels llocs d’Ibi i la Torre de les Maçanes. Ibi va
romandre sota la jurisdicció de Xixona des de 1420 fins a 1629, mentre
que la Torre de les Maçanes ho va fer des de 1472 a 1794.
En 1520, durant la revolta social de les Germanies, va recolzar al ban
popular dels agermanats, en contraposició al ban nobiliari, per la qual
cosa un bon grup de xixonencs van ser ajusticiats.
En la Guerra de Successió va recolzar la causa de Felip V. A causa
d’açò, la vila i el castell van ser atacats per les tropes de l’Arxiduc
Carles d’Àustria, qui va obligar a rendir-se als assetjats a l’octubre
de 1706. Finalment, l’acció d’un grup de xixonencs la va reconquistar i
va tornar a les mans felipistes. Per este fet, Felip V va atorgar a
Xixona, al llarg de 1708, una sèrie de privilegis, entre els quals
destaquen: la concessió de la mercé d’afegir a les seues armes una Flor
de Lis i el títol de Ciutat. A partir de 1708 va ser capital del
Corregimient del mateix nom, el qual comprenia: la ciutat de Xixona i
les viles de Castalla, Biar, Tibi, Ibi, Onil i Elx i els llocs de la
Torre de les Maçanes, Salinas i Beneixama. El Corregimient de Xixona va
ser suprimit definitivament en 1833, amb la divisió provincial.
Entre els principals fills de la ciutat destaquen: Constança Miquel, qui
segons la tradició va ser mare de Sant Vicent Ferrer (S. XV); el
venerable Fra Melcior Aracil (1552-1601), insigne musicòleg; el pare Fra
José Galiana (S. XVII) qui va ser guardià del Convent de Betlem,
president in capitate del Sant Sepulcre i fundador en 1672 d’un
convent a Constantinoble; capitans insignes dels Terços de Flandes, com
els germans Servent; un gran historiador i religiós, Fra Serafí Tomás
Miquel; Antonio Galiana (1762-1826) catedràtic de Matemàtiques,
Mecànica i Física en la Universitat de València; el gran polític José
Victoriano Mora Picó (1829-1874); el poeta Ángel Miquel Alcaraz
(1919-1995), l’artista José E. López Mira (1922-1986) i l’historiador
Fernando Galiana Carbonell (1921-1993).
Bernardo Garrigós
Cronista oficial de Xixona