Xixona reitera la seua oposició al tancament de l’asil i al possible canvi d’ús de l’edifici anunciat per la Congregació.

Durant l’última reunió mantinguda el dimarts de la setmana passada per representants de la Corporació i de les germanetes de la Congregació dels Ancians Desemparats, els regidors van tornar a reiterar la seua voluntat d’ajudar en tot el necessari perquè les portes de l’asil no es tanquen.

Així mateix, es va demanar que es donara resposta a la Declaració Institucional firmada per tots els grups polítics aprovada pel Ple Municipal de maig i que no ha rebut contestació per part de la Congregació ni tampoc per part de la Conselleria de Benestar Social.

Cal recordar que prèviament s’havia mantingut una altra reunió fa quinze dies per a entregar en mà l’acord aconseguit pel ple i que va rebre el suport de prop de 300 veïns i veïnes que van acudir en senyal de suport, perquè en el municipi no s’entén que després de 108 anys l’asil es tanque.

Mentrestant, l’Ajuntament ha rebut telefonades d’una empresa que s’ha interessat per la gestió de l’asil i mantindre les places de residència sense que la Congregació haja volgut rebre-la i ensenyar-li les instal·lacions. Un altre exemple que existixen encara alternatives.

El consistori ha reiterat la seua ferma oposició al tancament de l’asil i a qualsevol intent de modificar l’ús de l’edifici, sobre el qual s’han revelat possibles negociacions amb una empresa sense aportar detalls. Ja que si bé van dir en un primer moment que l’edifici no s’havia venut, la veritat és que, segons han reconegut posteriorment, ja tenien decidit llogar-lo.

L’Ajuntament defén que l’immoble va ser construït sobre sòl municipal i que el seu destí, des de fa més d’un segle, ha sigut atendre les persones majors del municipi. Per això, qualsevol altra finalitat suposaria un incompliment de l’esperit fundacional llegat per Vicente Cabrera en el seu testament en 1905, i al suport constant que ha brindat el poble de Xixona durant estos 108 anys (va obrir les seues portes en 1917).

La labor que han realitzat les Germanetes ha sigut encomiable, però no s’entén que vullguen anar-se sense acceptar cap de les solucions proposades, sense respondre a la declaració institucional aprovada per unanimitat en el ple i sense oferir informació clara sobre la situació legal de l’edifici.

L’Ajuntament ha oferit de nou la possibilitat d’incrementar la seua col·laboració econòmica, facilitar la contractació d’un gerent professional que assumisca la gestió diària del centre i crear una fundació mixta que garantisca la seua viabilitat. Per a això, és necessari comptar amb la implicació directa de la Congregació.

Allò més just seria que, si finalment no desitgen continuar, retornen l’edifici al poble de Xixona perquè es puga continuar prestant el servici pel qual va ser creat.

El consistori ha manifestat també la seua preocupació per l’opacitat que envolta a la situació legal de l’immoble. Fins a la data, no consta a l’Ajuntament cap document de cessió del terreny ni cap acord formal. Davant esta falta de transparència, no es descarta acudir a la via judicial per a impedir la venda de l’edifici i el seu canvi d’ús, amb l’objectiu de mantindre les places de les quals es disposa en el municipi, i que són les úniques, al no comptar amb cap altra residència.

A més, s’ha plantejat directament a la Congregació que concrete quines condicions o peticions planteja, amb la finalitat d’estudiar si l’Ajuntament, dins de les seues possibilitats i tenint en compte que Xixona és un municipi de tot just 7.000 habitants, podria assumir la titularitat i garantir la continuïtat del servici, sense haver obtingut resposta.

Des de l’Ajuntament es continuarà defenent que l’asil de Xixona no tanque les seues portes; és una qüestió de justícia amb els nostres majors, amb les nostres famílies i amb la història d’este municipi.